Antònia Vicens (Santanyí, 1941), mereixedora de la Creu de Sant Jordi l'any 1999 i del Premi Ramon Llull 2004 al conjunt de la seva obra, va donar-se a conèixer literàriament per la porta gran: la seva primera novel·la, 39º a l'ombra, va guanyar el Premi Sant Jordi el 1967, on ja apuntava una de les temàtiques que ha marcat la seva obra: la preocupació per les transformacions de la seva terra a causa del turisme massiu. Compromesa, sempre, amb el context històric i ideològic, ha novel·lat la condició de la dona i la soledat, a més de conrear gèneres la literatura juvenil i la narrativa breu. D'entre les seves novel·les destaquen Quilòmetres de tul per a un petit cadàver (Premi Ciutat de Palma 1981), Gelat de maduixa (Premi Ciutat de Palma 1984), Terra seca (1987) o Lluny del tren (2002), entre d'altres. Ha estat traduïda al castellà i a l'alemany.