Al tren, llegint-la, se m'escapava el riure. No havia descobert abans una novel•la amb aquesta estructura tan original en la que tot són diàlegs on no hi apareix el nom de qui està parlant però saps en tot moment de qui es tracta. La Paula i l'Ernestina són parella, les dues estan jubilades i se les empesquen per distreure's i sortir de la rutina d'una manera brillant. I mentrestant, vas descobrint les seves manies, les seves pors, o l'estima que es tenen malgrat que en moments, suportar-se pugui semblar una missió impossible. Vaig a per l'altra que va escriure l'autora, "Com s'esbrava la mala llet", en vull més!
Maria Mestre López, área novela, poesía e infantil en librería Caselles

La Paula i l'Ernestina s'empesquen un joc per no acabarperdent la xaveta després de jubilar-se: rellogarl'habitació de convidats. Comencen les entrevistes pertriar company de pis. L'Ernestina es disfressa per rebreels candidats; aquests accepten les seves astracanades iels comentaris càustics de la Paula amb l'arrogància dela joventut. Dos moments vitals que xoquen i es riuenl'un de l'altre sense pietat.