El setembre del 2024 vam començar els actes commemoratius dels mil anys de la fundació del nostre monestir de Montserrat. Queda ja molt lluny aquell any 1025, quan l abat Oliba de Ripoll va decidir enviar un grup de monjos del seu cenobi a aquesta santa muntanya. Des de llavors han transcorregut innombrables vicissituds històriques que han portat el monestir de Montserrat a viure èpoques de pau i de guerra, d esplendor i de decadència, de joia i de tristesa. Podríem resseguir la història d aquests deu segles mitjançant els abats i els monjos que de manera ininterrompuda han format una comunitat monàstica que ha intentat viure fidelment els preceptes de la Regla de sant Benet. En aquest sentit, podem dir que la pregària, el treball i la cultura han estat sempre elements distintius de Montserrat. Un altre element benedictí important és l estabilitat, aspecte que ha fet que els monjos volguessin viure arrelats a la seva terra i, alhora, oberts al món. Però darrere de tot això hi ha una altra història poc o gens coneguda. La història que han anat teixint els milions de persones que des de l inici han pujat a Montserrat. Com els cordills que es trenen i formen una corda, la història de Montserrat també està formada per les vides de tanta i tanta gent que ha vingut a trobar la seva patrona per portar-li els seus goigs i les seves esperances, les seves tristeses i les seves angoixes. Totes i tots formem part d aquesta història de Montserrat, totes i tots formem part de la gran comunitat que és Montserrat. Una comunitat de fe cristiana i també una comunitat de valors que l Evangeli, la Regla de sant Benet i el mateix abat Oliba ens han llegat i que volem viure i compartir: la pau, el respecte, el diàleg o l acolliment en poden ser uns bons exemples. Voldria fer un agraïment a totes les persones que des de fa anys estan col·laborant amb la seva feina o amb el seu generós patrocini a l èxit d aquest esdeveniment. Aquesta no és la festa d uns quants: és la festa de tothom. Sentim-nos ja des d ara convidats a participar-hi i a fer-nos-la nostra..