Si tal com es diu, la història l’escriuen els vencedors, d’una manera semblant podríem afirmar que les autobiografies les redacten els qui han triomfat en una faceta o altra de l’activitat humana. D’això tracten aquesta classe de llibres: per quins camins algú aconsegueix d’individualitzar-se a través d’una obra, sigui econòmica, política, científica, filantròpica o artística. Com que les memòries no són literatura d’imaginació sinó de fets que han passat, és una norma universalment acceptada que s’escriguin al final de la vida, quan el protagonista pot fer balanç dels èxits aconseguits i disposa de prou forces encara per explicar-los segons li sembla que van succeir. Una regla observada per tothom; no per Salvador Dalí.