Aquesta obra és l'afirmació de la seva identitat de dona.(Jo tinc un nom, proclama la divisa que obre Bruixa de dol), és aquesta preocupació per integrar la veu femenina al món de la cultura el que l'empeny, d'una banda, a revisar les escriptores més clàssiques i, d'una altra, a traduir autores que 'normalment' hauríen d'esperar el seu torn, després dels escriptors, és clar.

La poesia de Maria Mercè Marçal, temàticament, explora uns espais què, o bé són exclusivament femenins (la maternitat), o bé, essent universals (l'amor, la solitud), són resseguits amb una veu que expressa la vivència femenina d'una manera personal, esdevé col.lectiva. La poesia de Maria Mercè Marçal, tot convocant els indicis d'una llengua abolida, traça l'espai personal on els mots lliuren la batalla per redrecar-la". Segons la mateixa autora a Bruixa de dol prosegueix l'intent de trobar una veu pròpia que entronqui alhora amb la tradició literària catalana- i amb l'experiència quotidiana sense veu- de les fades i les bruixes.

Mercè Otero és professora a l'IES Santa Eulàlia de L'Hospitalet.