Fa molt temps, a la terra de Xina, vivia una velleta. Tots la coneixien amb el nom de Lao Lao, i habitava en un llogaret recolzat sobre el vessant de la muntanya de Lung Shan, on regnava el drac de gel. La seua vida era senzilla i feliç. Mai no se sentia sola, perquè li agradava seure a l’exterior envoltada de xiquets i xiquetes. Solia prendre un full i unes tisores que sempre duia i començava a cantar mentre tallava.