Poc podia imaginar el jove don Francesc de Montcada (1586-1635) el que l'esperava al llarg de la seva atzarosa existència. Nat a València en una de les famílies de la noblesa més antigues i prestigioses del moment -els Montcada-, la seva carrera política va estar marcada pel lent però imparable declivi de la Monarquia hispànica. Notori exemple de noble barroc de la perifèria peninsular, es veié obligat a servir la Corona amb la ploma i l'espasa en el marc convuls de la Guerra dels Trenta Anys. Com a historiador, ens ha deixat una sèrie d'obres que en aquest llibre són àmpliament analitzades, d'entre les quals destaquen sobretot la Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos, apassionant i erudit relat de la presència catalana a Grècia; però també la Vida de Boecio, notable estudi biogràfic, avui injustament oblidat, que per primera vegada es presenta profusament comentat i contextualitzat. Com a polític, va destacar per la seva prudència i habilitat. Va ser destinat per Felip IV a Catalunya, on pacificà les tensions entre el Principat i el rei, i posteriorment a Alemanya i Flandes, on defensà amb intel·ligència els interessos espanyols en un context internacional de gran complexitat. La correspondència entre Montcada i Felip IV i el comte-duc d'Olivares, de la qual el llibre n'ofereix una breu però representativa antologia, ens mostra el polític, però també la faceta més íntima i alhora dramàtica i corprenedora d'un home que, apartat dels seus, en moltes ocasions se sentí sol i menystingut. Finalment, i com a clar exemple dels clarobscurs que tantes vegades té la vida, aquest noble erudit, tan elogiat pels seus contemporanis, trobà la mort al camp de batalla, ben lluny de la seva estimada terra.