El cortesà i el seu fantasma és la història d'un personatge, " P "., que canvia de cadires simbòliques -«de la càtedra a l'escó»- ¡i arriba a les Corts el 1982. Convençut que el coneixement és una forma subtil de contagi, P. tracta d'adaptar-se al nou medi, d'esdevenir un autèntic indígena de la política. Passa així, sense solució de continuïtat, de l'exaltació al desconcert i d'aquest al tedi. Entre un viatge oficial a Xina i un de discret al Pentàgon, P. continua el diàleg amb el seu fantasma i arriba a conclusions si més no sorprenents, com ara: « la poètica es una ciència exacta si se la compara a la política », « la democràcia és el totalitarisme de les aparences», «la cambra deis miralls és la tomba dels líders » o « la política és l'art d'heure'ns-les amb el que no volem veure ». Tot plegat configura una radiografia impecable de la nostra vida política, que ho és també de la vida intel·lectual i personal de l'autor. Basculant entre el neguit i la ironia, Rubert de Ventós filtra la seva peculiar visió del món i ens deixa finalment en la subtil ambigüitat de no saber si aquestes impressions son les del Cortesà o les del seu Fantasma.