Tot i tractar-se d'una autèntica joia literària, Històries del bon Déu és una de les obres menys conegudes de Rainer Maria Rilke... Als contes -o rondalles, com les anomena repetidament el personatge narrador, alter ego de Rilke- que formen aquesta col·lecció, hi trobem en efecte referències, d'una banda, a l'obra de Rafael, de Fra Angelico, de Giorgione, a la poesia de Lorenzo de Mèdici, a la figura incommensurable de Miquel .ngel, tan gran que ocupa ell sol tota una història, a la vida plena de llums i d'ombres del Renaixement florentí i venecià, i, de l'altra, als joglars ambulants russos, a la rústega vida de les estepes ucraïneses i a la tirania dels tsars. Però totes les històries, tant si transcorren a Itàlia, a Rússia o a Alemanya, tenen en comú, tal com revela el títol, la presència més o menys evident de Déu. Déu, ens ve a dir Rilke, no és enlloc i és a tot arreu, perquè és una creació dels homes..."