Una novel·la realista i d'intriga sobre els franquistes de Barcelona i sobre l'ambició sense límits entre els poderosos d'aquest país als anys 60.

Carles Maria Rovirosa i Branhauer, marquès de Torregrossa, llegeix al diari un article que el deixa preocupat. Fa vint-i-cinc anys que ha acabat la guerra. A què treu cap remoure velles històries? És dimarts 24 de març de 1964. L'exlegionari Francisco de Paula Goyanes no ha menjat gran cosa, però tampoc no té gana. Més aviat es prendria un glop de licor abans de tornar a la barraca on viu. No es que sigui alcohòlic, només vol que el deixin en pau. Quan beu, acaba parlant més del compte i això és perillós. El periodista Celestino Sánchez-Pereda compta els bitllets que ha acumulat al llarg dels darrers anys. Són molts diners, però en necessita més. Posa un full a la màquina d'escriure i comença a redactar un article. Sap que pot molestar algunes persones, però és difícil progressar sense molestar ningú. Finalment, el coronel Manuel Asensio posa les cartes sobre la taula i somriu. Li agrada guanyar, i en especial li agrada veure com els altres perden. La Guerra Civil va fer perdedors, però també vencedors. Aquells vint-i-cinc anys havien creat un País de llops.