Dins la història de les grans epidèmies, la pesta deixà senyals duradores en la memòria d'Occident. Els efectes combinats de la fam, la pesta i la guerra van comportar la pèrdua de quasi un terç de la població europea i l'abandonament de les viles i dels camps cultivats. Per estudiar l'impacte de la pesta i en general de les epidèmies, Coral Cuadrada  -que es basa en la utilització de documents de l'època, bàsicament d'origen italià i català-  recorre a una perspectiva transdisciplinar, des de la qual la història es pot nodrir dels patrimonis de coneixement d'altres ciències: la demografia, l'antropologia, la sociologia, la història de l'art, la literatura, la psicologia social, la psicoanàlisi i la medicina.

El llibre de la pesta tracta les condicions de vida, els coneixements mèdics i la higiene del món medieval, i les mesures concretes que s'adoptaren per fer front al flagell i als seus efectes: el clavegueram, la quarentena, l'establiment de les institucions de beneficència de caràcter municipal... Així mateix, l'obra analitza les repercusions de la crisi del segle XIV i els canvis de mentalitat que van fer possible el naixement d'un món nou, especialment les reaccions dels coetanis envers l'epidèmia, des la fugida i el carpe diem fins a les opcions espirituals, individuals i sobretot col·lectives que marcaren profundament els sentiments de l'època. A l'Europa medieval, una de les pors més recurrents entre els cristians era el temor a la mort sobtada, que els impedia la confessió i, amb ella, la salvació de l'ànima individual. La malaltia no estava solament associada, doncs, amb el deteriorament del cos, sinó també amb la representació que se'n pot tenir -destí, càstig de Déu, descuit, mala sort-, amb la possibilitat de cura -delegada a la divinitat o als experts- i amb determinat tipus de relacions entre els éssers humans.

L'estudi aborda igualment les actituds i les repostes de la població envers catàstrofes més recents, ben semblants malgrat el pas dels segles.