L'ésser humà cerca, des del naixement, una identitat, en la que trobarà la seguretat del marc considerat propi, a l’empara d’un llinatge, una definició personal i del suport d’un grup, sigui de caire social, religiós, lingüístic o nacional. L’evolució medieval en aquest sentit ha generat unes estructures sòlidament assentades que en molts casos han constituït un veritable llegat secular. Precisament per això, el mateix espai medieval ha estat objecte de projeccions que hi ha imaginat les bases justificatives de pretensions ideològiques sorgides molt posteriorment. Per tot plegat, convé ara reflexionar sobre les identitats a l’edat mitjana, en tot el seu ventall, coneixent i discernint el que foren i el que s’ha imaginat que foren.