El mínim que es pot dir és un trajecte vivíssim des dels anys de clandestinitat fins a avui dia amb parades en el desenvolupament del moviment estudiantil i el nou sindicalisme obrer dels seixanta, lamarga experiència de la divisió dels socialistes catalans lagost de 1966, la construcció de la unitat democràtica

contra el franquisme, lassoliment de la unió del socialisme català en un sol partit, el restabliment de la democràcia i la Generalitat, el retorn del president Tarradellas... Victòries il"lusionants i derrotes amargues, el llarg cicle pujolista a Catalunya i els governs dEntesa a la Generalitat.