Començat el 6 d?octubre de 1935 durant el seu con­finament, L?ofici de viure va acompanyar Cesare Pavese fins al 18 d?agost de 1950, nou dies abans que se suïcidés. «Feia anys que ja no hi pensava; escrivia. Ara ja no escriuré més? faré el meu viat­ge al regne dels morts.» Tenia quaranta-un anys. La seva vida havia transcorregut sempre ?fora del temps de l?exili que li imposà el feixisme? entre el seu poblet natal del Piemont i Torí, la ciutat adop­tiva, entre el terrer impregnat de tradicions ances­trals, de ritus obscurs, i la cultura urbana, moderna, americanitzada. És justament un dels mèrits més importants de Pavese la introducció a Europa de la novel·lística nord-americana (Dos Passos, Stein­beck, Faulkner), de la qual va rebre múltiples in­fluències en la seva narrativa, en la seva poesia i en el seu pensament. L?ofici de viure és el títol pa­radoxal que ell mateix donà al seu diari. No és un diari fet de màximes generals i enutjoses. És un quadern d?estudi i de sinceritat brutal amb el qual intentava descriure el seu camí d?home i d?escrip­tor. Amarg, desesperat, violent, irònic, rarament serè, Pavese transmet al lector una bella meditació sobre l?existència, els somnis, els records i la crea­ció dirigida pel rigor intel·lectual i moral. L?ofici de viure («Textos»), Detalles, de Hans Magnus Enzensberger («Argumentos»), i Los procesos de Moscú, de Pierre Broué («Documen­tos»), van ser els primers títols de les tres col·lec­cions inaugurals d?Editorial Anagrama l?any 1969.