La història de la USOC encadena un seguit de fets i persones que vesteixen una realitat plural i dinàmica. Inclou 30 entrevistes de diferents dirigents que varen tenir càrrecs de responsabilitat i que són una prova de l'evolució del sindicat. Aquesta història es pot dividir en tres etapes: la dictadura i repressió que arriba fins a l'any 1977, uns anys de tempteig i d'omplir un espai sindical orfe, i que s'acaba amb la marxa d'una colla de dirigents d'USO cap a la UGT; la consolidació del sindicat, on es dóna importància als cursos de formació sindical amb la creació a Martorell de la Universitat Sindical i durant la qual s'afegeix la lletra C a les sigles, tot afirmant la USOC com a sindicat català; i finalment l'etapa en què la USOC és present a tot Catalunya i s'afilia a la Confederació Europea de Sindicats (CES) i també a la Confederació Sindical Internacional (CSI) i es creen nombrosos departaments.Josep Maria de la Hoz Hernando, (1940), ingressa a USO de Catalunya en plena època franquista, omença a treballar a Talleres Nuevo Vulcano. El mes gener de 1972 assumeix les tasques de formació sindical per a tota la Confederacio USO. L'any 1977 és elegit secretari confederal de formació. Es manté en aquest càrrec fins al congrés d'octubre de 1982. Durant la dècada dels 90 i fins a principis de l'any 2013 col.labora amb la USOC en diferents seminaris formatius.