De fet, val la pena insistir-hi, La lentitud de la mirada pretén fer allò que fa sempre la poesia: donar forma a les emocions que acompanyen l’experiència de viure. La veu que expressa aquestes impressions adopta, per tot això, múltiples registres, diversos tons o diferents identitats, com també són diversos els temes i motius que apareixen en el llibre: evocacions de Mallorca convertida en un indret on esquivar les agressions del món; reflexions sobre la poesia i sobre la bellesa; indagacions sobre el jo, el desig, l’amor, el desamor, el pas del temps; crítiques polítiques i socioculturals. Però en el fons La lentitud de la mirada manté una unitat de dicció fàcil de reconèixer: l’expressió sòbria, la contenció, la tensió emotiva, la transparència expressiva o la ironia. Per tot plegat, el jurat del premi Joan Alcover n’ha destacat el diàleg amb la tradició literària, el rigor, la diversitat formal, i la maduresa de to amb què tracta els temes de sempre de la poesia, com l’amor, el desamor, el pas del temps o la bellesa del món. 

En definitiva, La lentitud de la mirada és una mirada al món des de les emocions complexes i contradictòries que comporta l’experiència de viure.