El grup d’anarquistes que treballaven a La Academia, la impremta fundada a Barcelona, va jugar un paper cabdal en la història del moviment obrer català i espanyol de l’últim quart del segle. Van ser els dirigents, els organitzadors, els propagadors i els principals teòrics de l’acratisme hispànic, alhora que es relacionaven amb els sectors més radicals del republicanisme, els cercles lliurepensadors i les lògies maçòniques. La seva influència va ser cabdal en la nova generació d’anarquistes que emergí a principis del segle XIX, que recolliren l’experiència dels àcrates de La Academia, la modernitzaren amb l’adopció de les tàctiques del nou sindicalisme revolucionari francès i fundaren l’anarcosindicalisme del segle XX.

Manuel Vicente Izquierdo (Barcelona, 1954) és historiador, magister en història per la UAB i catedràtic de geografia i història d’ensenyament secundari. Ha escrit diversos articles i estudis, en el terreny de la història dels moviments socials de Catalunya de l’últim terç del segle XIX, publicats en diverses revistes i congressos. Destaca la publicació de la biografia Josep Llunas i Pujals (1852-1905), La Tramontana i el lliure pensament radical català (1999). En l’actualitat centra els seus estudis en els anys de la Transició. Ha publicat La Festa de Treball. La primera gran festa popular de la Catalunya democràtica i “Cuellos blancos”: de empleados a trabajadores. El movimiento sindical de banca y ahorro en Barcelona (1955- 1980), en col·laboració amb José Fernando Mota i José Manuel Rúa.