«Quan el tren nocturn amb arribada a les nou i disset es va aturar a l’estació central i em disposava a baixar del vagó, em vaig entrebancar, potser perquè el tren estava inclinat, o perquè hi estava l’andana, i vaig caure al damunt de la bossa de viatge que havia sortit projectada cap endavant. Vaig sentir una veu d’home al meu darrere, però no vaig entendre si em deia que ell no m’havia empentat o que qui m’havia empentat no havia estat ell. Estava amoïnada pel soroll d’ous esclafats que m’havia semblat sentir a dins de la bossa que tenia sota la panxa, però, quan la vaig obrir, vaig veure que als tres ous durs no els havia passat res, i com que, a part dels ous, només hi tenia roba per canviar-me, tres quaderns gruixuts i una ploma estilogràfica, no se’m va acudir per què havia fet aquell soroll, o què es podia haver esclafat.»