El món de les dones, amb totes les seves contradiccions, renúncies i esperances, és el que descriu Montserrat Roig a L’hora violeta (1980). Les tres protagonistes exposen el seu fracàs a través de les relacions que tenen amb els homes. La Norma s’adona que ha perdut la confiança en el seu marit quan ell li explica que hi ha una altra dona, la Natàlia oculta la seva inseguretat darrere una capa de fredor, i l’Agnès té un marit que la culpa de tots els problemes relacionats amb la família. Les seves vivències indiquen la necessitat de trobar una sortida en un món creat a la mida dels homes, i les tres arribaran a entendre que han de mirar el món amb els seus propis ulls, sense el filtre d’una altra mirada.

Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) fue periodista y escritora. Comprometida con el feminismo, el progresismo y la lucha antifranquista, fue autora de novelas, cuentos, ensayos, reportajes y artículos periodísticos. Colaboró en medios como El País, La Calle o Avui y destacó como entrevistadora en el programa de televisión Personatges, del circuito catalán de TVE. En 1970 publicó su primera novela, Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, con la que ganó el Premio Víctor Català. En 1976 obtuvo el premio Sant Jordi con El temps de les cireres y en 1978 el premio de la Crítica Serra d'Or para el mejor reportaje histórico por Els catalans als camps nazis, que se publicó en castellano ya en 1979. En 1986 se le concedió el Premio Nacional de Literatura Catalana de ensayo, otorgado por la Generalitat de Catalunya, por L’agulla daurada.