A partir de la premissa «No hi ha espectacle sense espectadors» els integrants del col·lectiu Rimini Protokoll fa anys que han capgirat la manera d’entendre el teatre. Tret del públic, considerat com a «soci», no conserven res més del teatre convencional. Fa dècades que van portar la realitat a escena i van eliminar l’arquitectura de l’acció teatral. Es consideren clàssics en l’ús de nous formats: treballen per a l’acostamentde les persones i per parlar del fet d’estar junts. No tracten amb actors, no hi ha un text per memoritzar, no poden preveure què passarà. No poder preveure què passarà té un gran interès.

«Ells volien obrir noves vies, trencar els paràmetres establerts, deixar de banda el teatre de la Il·lustració i acostar-lo a altres models, com el parlamentari o el judicial, esdeveniments que també són culturalment comprensibles. Volien canviar-ne el sistema operatiu».

«El que és definitori a l'hora de parlar de Rimini Protokoll, i el que els diferencia de bona part dels seus col·legues, és que ells semprecomencen de zero».