El surgimiento del feminismo filosófico estuvo vinculado a la erradicación de las múltiples formas de violencia que atravesaban las vidas de las mujeres. Para ello, hacen suya la nada fácil tarea de erosionar los discursos que sostenían la desigualdad entre mujeres y hombres. En este sentido, podemos afirmar que la violencia se convierte en un tema de reflexión filosófica desde el siglo XVIII. En este contexto, el término violencia remite a un amplio espectro de manifestaciones que incluyen las violencias física, sexual, simbólica, social, política, económica y patrimonial. Desde finales del siglo XX, vemos, además, cómo estas reflexiones han sido ampliadas y estudian la manera en la que la violencia patriarcal intersecciona con otros sistemas de opresión. El libro rastrea, en primer lugar, los orígenes filosóficos de la legitimación de la violencia contra las mujeres. En segundo lugar, analiza la emergencia del feminismo filosófico como pensamiento que permite cuestionar estos discursos. Gracias al doble ejercicio genealógico, podemos rastrear el andamiaje intelectual sobre el que se asienta la violencia y dimensionar importancia del pensamiento feminista para erosionar la ideología que sustenta la desigualdad. Una de las consecuencias no deseadas de la lucha por la igualdad ha sido el surgimiento de nuevos pensamientos reaccionarios que resignifican y ponen en circulación conceptos e ideas que se creían erradicadas. Por tanto, el texto se hará cargo del movimiento pendular iniciado en la Ilustración con la entrada en escena del feminismo filosófico, pero también de las reacciones que se han generado para intentar contrarrestar su importancia. Este movimiento pendular está plenamente vigente en las actuales reacciones antifeministas.

(···)El sorgiment del feminisme filosòfic va estar vinculat a l?erradicació de les múltiples formes de violència que travessaven les vides de les dones. Per a això, fan seva la tasca gens fàcil d?erosionar els discursos que sostenien la desigualtat entre dones i homes. En aquest sentit, podem afirmar que la violència es converteix en un tema de reflexió filosòfica des del segle XVIII. En aquest context, el terme violència remet a un espectre ampli de manifestacions que inclouen les violències física, sexual, simbòlica, social, política, econòmica i patrimonial. Des de finals del segle XX, veim, a més, com aquestes reflexions han estat ampliades i estudien la manera en què la violència patriarcal fa intersecció amb altres sistemes d?opressió. El llibre segueix el rastre, en primer lloc, dels orígens filosòfics de la legitimació de la violència contra les dones. En segon lloc, analitza l?emergència del feminisme filosòfic com a pensament que permet qüestionar aquests discursos. Gràcies al doble exercici genealògic, podem rastrejar l?esquelet intel·lectual sobre el qual se sosté la violència i dimensionar importància del pensament feminista per a erosionar la ideologia que sustenta la desigualtat. Una de les conseqüències no desitjades de la lluita per la igualtat ha estat el sorgiment de nous pensaments reaccionaris que resignifiquen i posen en circulació conceptes i idees que es creien erradicades. Per tant, el text es farà càrrec del moviment pendular iniciat en la Il·lustració amb l?entrada en escena del feminisme filosòfic, però també de les reaccions que s?han generat per a intentar contrarestar la seva importància. Aquest moviment pendular està plenament vigent en les reaccions antifeministes actuals.