«Acròpolis és una ciutat més alta que la part alta de la seva Tarragona, un lloc que du el nom de dos sants, Sant Pere i Sant Pau. És allí on el poeta s’adona que «jo tenia un desig però jo no sabia què fer-ne» i em sembla que aquesta és la pedra angular de tota la seva obra. La poesia de l’Adrià Targa és una mena de resposta a aquest no saber què fer-ne, tot intentant-ho, del desig i del plaer, de la voluptuositat del cos i de l’escriure. I em sembla també que l’Adrià gairebé mai no planteja aquesta resposta com un dret ni com una escapatòria, sinó com una necessitat.»