Les pel·lícules del laberint és un assaig en primer lloc sobre la memòria personal així com sobre els fonaments que han ajudat a bastir aquesta identitat; en segon lloc, la filosofia, o millor dit, el que queda de la filosofia quan hom deixa de fer notes a peu de pàgina i ha d'enfrontar-se a la tasca de viure, i en tercer lloc, el cinema, en concret una selecció de deu pel·lícules triades amb un criteri subjectiu i autobiogràfic que abasta títols com Apocalypse Now, La Dolce Vita o Taxi Driver, les quals serveixen, alhora, com a testimoni i conseqüència de l'acompliment del nostre destí segons Niettzsche: l'adveniment del nihilisme.