Postal de Copacabana va aparèixer a Alemanya en una col·lecció de literatura estrangera, tot i ser escrita en alemany. ?En quina llengua la va concebre l'autora, criada a São Paulo, formada a Munic i afincada avui a Barcelona? No ens ha de sorprendre que a tots els seus personatges se'ls encomani "l'enyorança de la llunyania". Les tres generacions de dones que conviuen sota el mateix sostre, a les ribes del llac Titicaca, manifesten la seva síndrome cada una amb variants personals: l'àvia, una índia mig abandonada quan era petita, s'enamora d'un alemany que circula per Bolívia i adopta com a propi el vestit típic tirolès; la mare, hostessa de vol, gravita al voltant de la terra sense posar-hi els peus; la filla, amb tota la vida per córrer, viatja per l'àlbum de fotos del pare mort i pels records d'un avi llegendari. Les seves vides transcorren en una petita ciutat andina on tothom és addicte a la telenovel·la i per la qual transiten estrangers vinguts d'arreu del món. Això són potser les dones que ha inventat Stefanie Kremser: una varietat feliç de somiadores que viuen el dia a dia amb tanta expectativa com si fos la seqüència final d'un culebró, el desenllaç d'un conte, l'última estrofa d'una cançó.