Cap artista no pot estar mai segur de dur a terme la seva bella idea inicial. Poden sorgir interrupcions inoportunes; la gent no accepta que li tallin el coll com si res; corren, donen cops de peu, mosseguen; i, mentre que el retratista sovint ha de queixar-se d'excés d'apatia del seu model, a l'artista de la nostra especialitat el destorba l'excés d'animació. Alhora, per desagradable que sigui per a l'artista, aquesta tendència en l'assassinat d'excitar i irritar el subjecte és sens dubte un dels avantatges per al món en general, cosa que no podem oblidar, ja que afavoreix el desenvolupament del talent latent. Jeremy Taylor observa amb admiració els salts extraordinaris que fa la gent sota la influència de la por. En tenim un exemple colpidor en el cas recent dels M'Kean: el noi va saltar una alçària que no tornarà a saltar mai més a la vida. El pànic que acompanya els nostres artistes també ha desenvolupat a vegades talents de la més brillant descripció pel que fa a cops de puny i, en realitat, a tot exercici gimnàstic, talents sovint soterrats i amagats sota un bon gruix tant per als seus possessors com per als seus amics.