Es tracta d'una novel·la sobre la por i la soledat de l'home. A l'edat mitjana, a la Camarga (un lloc d'aiguamolls on pasturen ramats de cavalls) un guardià solitari descobreix unes petges misterioses. Seguint-les, toparà amb la Bèstia. La Bèstia del Vacarès tracta de la relació de pànic i compassió que s'estableix entre el guardià i la Bèstia. Si el plantejament ja és interessant, la gràcia expositiva de l'autor i la gran feina del traductor fan d'aquesta novel·la una joia de la narrativa occitana i catalana. La traducció és a càrrec de Jaume Figueras i Trull, un dels nostres millors traductors. La seva traducció de Verd paradís de Max Roqueta (Galerada: 2005) fou mereixedora dels més grans elogis de la crítica.