Ja de jove Nicolau Battestini prengué consciència de la seva condició catalana. Durant els seus estudis de medicina entrà en contacte amb els moviments contraris a la monarquia borbònica. I un cop acabats, esdevingué seguidor de Francesc Macià, en la seva lluita contra la Dictadura de Primo de Rivera. Fou cofundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i el 1932 va ser elegit diputat al Parlament de la Catalunya republicana, on destacaren les seves ponències sobre lleis de l'àmbit de la salut. El dia abans de l'entrada dels nacionals a Barcelona, emprengué el camí de l'exili. A França fou internat al camp de concentració d'El Voló, d'on sortí per a fer-se càrrec d'un hospital per a refugiats malalts, a Seta de Llenguadoc. Durant la Segona Guerra Mundial es va poder reunir amb la seva esposa Dolors i els seus dos fills, Nicolau i Rafael. En acabar el conflicte, tota la família tornà a Barcelona, acollint-se a una amnistia, per a exercir la medicina. No es jubilà fins als setanta anys i va arribar a veure el final de la dictadura franquista.