El text dels vint-i-quatre sonets de Louise Labé que presentem en aquestes pàgines, juntament amb la seva traducció catalana, reprodueix el de l’edició prínceps de les Œuvres de l’autora, edició publicada a Lió el 1555 per Jean de Tournes, i accessible avui gràcies al facsímil de l’exemplar de la Bibliothèque Mazarine que Mireille Huchon inclou al seu estudi Louise Labé, une créature de papier. Quant a la figura de Louise Labé, hem de dir que la investigadora Mireille Huchon, argumenta que es tracta d’una impostura, d’una creació editorial tramada per Maurice Scève i altres poetes lionesos com Claude de Taillemont; és a dir: hauria existit una dona real anomenada Louise Labé (documents forenses ho certifiquen), però no hauria escrit ni una sola ratlla, perquè tota l’obra a ella atribuïda seria, en veritat, el producte de la imaginació d’un grup d’homes poetes. El motiu d’aquesta presumpta supercherie éditoriale es trobaria en el fet que, de primer, els mencionats poetes haurien volgut elaborar una entitat fictícia per tal de rivalitzar amb la Laura de Petrarca, i el laudare Laura hauria esdevingut llavors un louer Louise, però el joc hauria acabat essent el de configurar tota una falsa individualitat literària.