Modernització i crisi comunitària. Estudis d’etnohistòria ruralestudia la transformació social del món rural català durant el període comprès entre els anys seixantes del segle  XIX i les primeres dècades del segle XX. El seu objecte d’estudi són les comarques nordoccidentals catalanes. Els primers capítols del llibre es dediquen a l’estudi de formes de ritualitat i de mentalitat de tradició popular antic règim que fan patents una concepció comunitària de les societats locals. Altrament, a partir del tercer capítol, s’aborden factors diversos que posen en crisi aquesta concepció, que en determinen reformulacions de caràcter modern, o que en suposen unes contradiccions sensibles del que en deriven uns marcs de conflictivitat que són objecte d’especial interès d’aquest llibre. La perspectiva d’estudi d’aquest volum és l’antropologia i la sociologia històriques.