Després de l'estudi de Stefano Cingolani sobre els orígens del fet identitari a l'altaedat mitjana, el present llibre del professor Sobrequés analitza com a partir del segle xv es van consolidar els trets identitaris de la nació catalana i com van sobreviure amb plenitud al llarg de l'època moderna (segles xvi ixvii) i fins al 1714. L'obra estudia els diversos aspectes de la plena consciència identitària del poble català, manifestada en el sistema polític, en el dret constitucional propi, en el llenguatge nacionalista, en el concepte d'estranger com a expressió diferenciada dels catalans, tant en l'aspecte civil com en l'institucional i l'eclesiàstic. El llibre aborda també l'existència d'una identitat confederal a través de l'estudi del concepte de Corona d'Aragó. L'autor fa una especial referència a l'enfortiment del nacionalisme, plenament "modern", en els períodes de crisi política, l'interregne de Casp (1410-1412), la Guerra civil del segle xv (1462-1472) i la Guerra dels Segadors (1640-1652).