Alguns relats ens transporten a la infància i la joventut d’aquests homes i dones a l’entorn rural del Marroc, abans de passar l’estret. Gairebé els podem veure, ensofrats i pol·linitzats per les oliveres i per la pols dels camins, i en algun cas fins i tot podem percebre un rerefons de xafarderies en la proximitat d’una font. He tractat de reproduir fidelment les seves veus, volia que els relats no perdessin força pel camí, calia que les persones mantinguessin dins el possible la seva manera d’expressar-se. I sens dubte he tractat de fer-ho també amb la veu de la Badia, amb la seva forma de mirar de cara, la seva manera franca i respectuosa d’acollir, les seves honestes reflexions. Ella és clarament un dels personatges, protagonitza els relats juntament amb els altres, la seva veu s’enllaça amb les veus d’ells i d’elles com una trena vigorosa al llarg dels relats. La Badia il·lumina les seves veus, perquè els accepta tal com són.

«Els seus consells venien d’un home savi, d’un home sincer, i és per això que els he guardat com un diamant: —Quan un patiment envaeix l’ànima d’algú, el seu cap tan sols pot desxifrar-ne les paraules pausades. Has d’acostar-te a la gent somrient —em feia saber com una revelació, com una primícia—, sense presses, sempre elegant dins la senzillesa.»

Si cal, us faré saber que sóc dona, seixanta i pocs, pediatra, que he publicat poemes i relats diversos, en castellà i en català, i que des de fa molts anys els meus interessos i la meva dedicació professional s’han centrat en els problemes de salut lligats a la immigració. No cal dir gaire més. Vull agrair la confiança que m’han fet les persones que se m’han acostat aquests anys i que he pogut conèixer, ja que, sempre des de la seva humilitat, han ampliat generosament el meu punt de mira, que estava ubicat just al melic. Ara m’hi veig molt millor. Anna Cabot

Sóc la Badia, dona i mare de dos fills. El destí m’ha portat aquí. He arreplegat titulacions universitàries al Marroc i aquí, he estat coautora de Contes de tots colors i d’alguns llibres sobre la dona marroquina. I sóc mediadora i també educadora. He nascut i he viscut en la diversitat, i m’agrada. Per tot això sóc el que sóc, i creixo respirant l’aire de tots els que estan al meu voltant, el necessito. Mastego les meves pedres, sense deixar-les sortir, entre altres coses perquè no tinc temps per fer-ho. Amb aquest llibre enceto un nou camí, i espero que en puguin venir més.Badia Bouia

12 històries d'immigració en forma d'anotacions en el dietari d'una mediadora intercultural. Una oportunitat gairebé impúdica de mirar molt a dins de les emocions i dels pensaments de dones marroquines en situacions vitals crítiques, amb un llenguatge delicat i respectuós, gairebé prosa poètica. 

12 colpidors relats que parlen per si sols, defugint valoracions teòriques.

Pedra sobre pedra.Dietari d'una mediadora interculturalEl llibre, escrit per l'Anna Cabot, metgessa que ha treballat en el camp de la pediatria de la immigració, recull en forma de reflexions i anotacions en un dietari, 12 històries anònimes relacionades amb la immigració marroquina de la manera més crua i directa, a partir de les confidències fetes a una mediadora intercultural, la Badia Bouia, d'exquisida qualitat humana i professional.

És possible que el text desperti especial interès en persones de l'àmbit de la dona, de la interculturalitat, de la immigració, de la mediació intercultural o del treball social. Però sens dubte ofereix a qualsevol lector/a una oportunitat quasi impúdica de mirar ben al fons de les emocions i dels pensaments de moltes dones marroquines (i d'alguns homes) en situacions vitals d'extrema dificultat, amb un llenguatge delicat, gairebé prosa poètica, i alhora amb voluntat de reflectir les expressions i el bagatge cultural d'aquestes persones.Les autores, l'Anna i la Badia, lluny de voler fer una obra teòrica sobre la mediació i la immigració, destapen tan sols el cofre on guardaven gelosament aquests relats, recollits a través del contacte acollidor de la mediadora. Parlen per si mateixos, i probablement amb més claredat del que ho fan alguns tractats, de somnis, enganys, estratègies de supervivència i del flagell de la crisi sobre els més vulnerables.