A mig camí de l evocació i de la memòria històrica, Dies de fel i de magrana és la continuïtat del llibre Tendres van ser els dies (2002). Amb una delicada prosa, l autor revela les circumstàncies del pas de la seva adolescència a l adultesa, coincident amb els darrers anys de la dictadura franquista i els primers de la Transició. La primera part, ens endinsa en la intimitat personal de l autor, viscuda entre el poble de la seva joventut, Arbeca, i la ciutat dels seus estudis mitjans i superiors, Lleida. La recreació dels duríssims treballs de la gent humil hi alterna amb la descripció de la vida de persones singulars, testimonis d una època de misèria i d esperança. La segona part desvela aquelles lluites que, en la virulenta agonia del franquisme i en els primers temps de liquidació de la dictadura, van sostenir-se a les Terres de Lleida a favor de la cultura i de les llibertats socials i nacionals, protagonitzades o viscudes per l autor.Francesc Pané Sans (les Borges Blanques, 1955) és llicenciat en filologia catalana, ha estat catedràtic d institut i ha exercit com a professor de secundària a Lleida. La seva petjada l ha deixat en el món de l ensenyament, la política i la difusió de la llengua i la literatura. Guanyador del premi Ciutat de Mollerussa (1991) de narrativa breu, amb Una fosca lluna d abril (Columna) i del premi de poesia Miquel Martí i Pol (1996) amb Hores d olivera, compta amb altres títols de poemaris: Dames d escorça (2001) i Centre Històric (2010). En prosa, ha publicat, entre d altres, Discurs sobre la matèria sensual (Tres i Quatre, 1990), La mà al melic, amb Marta Alòs (1997), Aromes de luxúria (1999), Tendres van ser els dies (2002), El vol de les papallones (2012), Emocions contra la mandra (2013) i Cristall de roca (2014).