No es pot entendre la música dels nostres dies sense recuperar el fil musical de la història d’antany. El passat tanca, en molts dels seus compassos, silencis, acords, dinàmiques que susciten en nosaltres una escolta diferent. Richard Wagner, Claude Debussy i Erik Satie són els iniciadors d’aquestes petites i grans revolucions en el panorama de la música que adobaran el camp sonor de les «noves músiques» dels segles xx i xxi. La consonància i la tonalitat, que fins al segle romàntic eren les protagonistes de la història de la música, cedeixen el seu lloc privilegiat a la dissonància i a l’atonalitat a partir de propostes com la d’Arnold Schönberg i la creació d’un nou mètode de composició amb dotze sons, com la dels manifestos futuristes en què el soroll passa a ser música… Les primeres avantguardes artístiques canvien l’escenari ontològic de la música i es prossegueix amb l’auge de les «músiques experimentals» de les segones fins als nostres dies, en ple segle xxi. Pensament i Música a quatre mans és una reflexió que aprofundeix des de l’estètica i des de la creativitat musical de la mà d’una filòsofa de la música i d’un compositor contemporani. JOSEP M. MESTRES QUADRENY (Manresa, 1929), compositor, autor de prop de dos centenars d’obres, deixeble de Cristòfor Taltabull, estudià també Ciències a la Universitat de Barcelona. Des de l’inici de la seva carrera dedicà un esforç important a la promoció i la difusió de la nova música: el 1952 es va integrar al Cercle Manuel de Falla; el 1960 participà en la fundació de Música Oberta al si del Club 49; el 1969, del Conjunt Català de Música Contemporània; el 1973, del Laboratori de Música Electroacústica Phonos; el 1976, del Grup Instrumental Català, i el 1987, d’Amics de la Música de Barcelona. Formà part de la Comissió coordinadora de l’àmbit de música del Congrés de Cultura Catalana (1976-1977) i va ser President de l’Associació Catalana de Compositors (1977-1979). Participà en qualitat de docent als Internationale Ferienkurse für Neue Musik a Darmstadt, als Cursos Latinoamericanos de Música Contemporanea al Brasil i a les Jornades Internacionals de Nova Música a Sitges, de les quals en fou l’organitzador. Actualment és membre de la Comissió Delegada del Patronat de la Fundació Joan Miró; de la Junta rectora del Consorci de l’Auditori i del consell d’administració de l’Orquestra Simfònica de Barcelona/Nacional de Catalunya; és membre del Patronat de la Fundació Brossa; membre del Consell Assessor de l’Escola Superior de Música de Catalunya; acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i President de la Fundació Phonos. MAGDA POLO PUJADAS Doctora en Filosofia (en l’especialitat de filosofia de la música) per la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB). Per a la seva realització se li va atorgar una beca de Formació de Personal Investigador (FPI). Ha estat professora en més de set universitats espanyoles i en l’Alma Mater Studiorum - Università di Bologna (Itàlia). És professora titular d’Estètica i Història de la música a la UB. És creadora i directora de diversos espectacles interdisciplinaris on conflueixen diferents llenguatges artístics: Babilònia (2010), Scriptum (2010), Sinestàtic (2011), Ad libitum (2011), Quartet de corda per a violoncel sol en Sol major (2012), Antídot (2012) i Volaverunt (2012). Forma part de diversos grups de recerca competitius nacionals i internacionals. És autora dels llibres L’estètica de la música (UOC, Barcelona, 2007), Historia de la música (Tercera edició, Publican, Santander, 2010), La música de los sentimientos. Filosofia de la música de la Ilustración (Segona edició, Editum, Múrcia, 2010), Música pura i música programàtica en el romanticisme (Auditori, Barcelona, 2010), Música pura y música programática en el romanticismo (Auditori, Barcelona, 2011), Filosofía de la música del futuro (PUZ, Saragossa, 2011), Les Vienes de Wittgenstein (PAMSA, Barcelona, 2011) i Estètica (Publiquen, Santander, 2012).