Drama estàtic (a la manera de Pessoa) organitzat en tres actes i un conjunt d'escenes breus. L'acció de l'obra, mínima i de temporalitat imprecisa, transcorre en un marc simbòlic definit per dos elements, carretera i mur, que possibiliten una reflexió sobre el sentit de l'existència i paral·lelament, de l'art. L'obra és una explícita afirmació del "ser" enfront de l'actual hipervaloració del "fer" i una reivindicació del caràcter creador i alliberador del llenguatge. La carretera i el mur ens proposa una reflexió moral d'una gran simplicitat: viure ens fa por i som nosaltres mateixos que construïm els murs que ens empresonen.