Els capbreus medievals i moderns s'han estudiat com a font històrica, font filològica, font lingüística, font lexicogràfica, font onomàstica, font antroponímica, font toponímica, font tipològica, font fiscal, font metodològica, font jurídica i font serial. Emprant-los com a fonament, s'han dut a terme estudis de feudalisme, règim senyorial, renda feudal, crisi, economia, societat, pagesia, propietat agrària, 'sglésia, paisatge, masos, urbanisme, arquitectura i sistema defensiu. Però no s'han utilitzat com a base d'aplicació de font d'arxiu per a les humanitats digitals. Aquest llibre, fruit d'un projecte en equip, n'és un exemple pioner: comprèn l'estudi històric, els plantejaments propis de la paleografia i codicologia per a la transcripció del manuscrit, l'edició digital i la geolocalització del capbreu materialitzada en un mapa interactiu.