El llibre conté dues obres poeticodramàtiques amb acota- cions. La primera és el llarg monòleg d’una mare i la seva soledat mentre espera el retorn del fill arquitecte. La vida de la mare-Gea contrasta amb les estructures lineals de l’arquitectura racionalista de Le Corbusier. Per aquest mo- tiu el seu temps vacil·la des d’inicis del segle XX i la imme- diata postguerra fins als darrers aldarulls de la repressió independentista. L’absència del fill representa la impossi- bilitat de retrobament amb un ordre antic de les coses. L’al- tre llibre és un cant coral de les dones del segle XX en una atemporal baixada als inferns a la recerca d’Orfeu, present en un entorn tant boscà com perifèric i industrial. Tampoc no compten les cases perquè seguim en plena intempèrie. A Orfeu reclamen autoritat de la veu per salvar-les. S’inspi- ra, entre d’altres obres en els Himnes òrfics i els seus per- sonatges. Tanquem així el cicle que es va iniciar amb Beatriu o la frontera per indagar en les respostes a la problemàti- ca contemporània: la soledat, la guerra, la precarietat, la violència i la desesperança.