Els fonaments filosòfics de l'art contemporani segueixen sent un tema de discussió. Més enllà del treball de la crítica i dels historiadors, la reflexió sobre l'origen de les idees que possibiliten un fenomen tan extraordinari com el de l'art, segueix sent necessària avui en dia. El punt de vista filosòfic aplicat a l'art contemporani no pretendrà respondre sobre el valor de determinades obres clau, ni voldrà tampoc resseguir l'evolució dels gèneres artístics. La filosofia s'ocupa del perquè de les coses, en aquest cas concret del perquè de l'art contemporani. La resposta filosòfica, doncs, versarà sobre allò que fa possible l'art contemporani; en altres paraules, sobre com es pensa i com es pot pensar l'art.Superada una certa moda filosòfica que pretenia presentar la contemporaneïtat com un tall radical respecte tot allò anterior, aquí l'autor defensa una línia de continu tat. Una idea compacta de la modernitat, situant-la al voltant de dos autors centrals en aquesta: Kant i Nietzsche, i mostrant com les seves idees fructifiquen en alguns dels artistes dels nostres dies, a primera vista completament allunyats de la filosofia.El text es construeix a partir d'una estructura de fals dietari: cada dia significa una aportació nova a l'argument i alhora una revisió d'aquest. La marca de la temporalitat concedeix a cada moment de l'assaig una doble caracterització: fixant-lo, perquè és text; i obrint-lo, perquè és temps.