La memòria fa pessigolles, el primer recull de les vivències i anècdotes de Muntañola, un dels millors dibuixants de casa nostra.Amb més d'un centenar d'il·lustracions, en color, de l'autor, algunes de les quals, inèdites.Joaquim Muntañola o la visió més divertida de la Catalunya del segle XX, en un llibre il·lustratLa trajectòria humana i professional de l'escriptor i dibuixant Joaquim Muntañola arriba amb La memòria fa pessigolles, un llibre personal i divertit alhora, en el qual l'autor, testimoni de les evolucions de la nostra societat en el darrer segle, escriu i dibuixa moments inoblidables.Com apunta l'autor en el pròleg, «res millor que fer unes memòries al meu estil i titular-les 'La memòria fa pessigolles', perquè, a mi, la memòria em fa pessigolles. Em pessigolleja la successió de coses que m'han passat al llarg d'aquesta vida, llarga però no feixuga. He conegut molta gent, he vist molts paisatges, he fet força coses, però a part de fabricar una bona família i ninots, em fa il·lusió (és fantàstic tenir il·lusions tan a prop de la centena!) deixar als meus fills, néts i besnéts uns apunts, escrits i gràfics, tractant coses que he viscut, els records de les quals 'em fan pessigolles'».Muntañola ens recorda l'evolució de la premsa esportiva i humorística dels darrers 75 anys; l'activitat teatral i la seva gent; les millors anècdotes viscudes en el món de l'esport; experiències increïbles ocorregudes en els seus viatges; històriers secretes de personatges que ha conegut (Truman Capote, Charles Chaplin, Salvador Dalí...). Tampoc pot oblidar-se de parlar de la seva Costa Brava, recordant l'evolució del turisme a Platja d'Aro. Tot plegat, explicat en primera persona, amb l'humor i la bonhòmia que caracteritza l'autor.Joaquim MuntañolaVa néixer a Barcelona el 9 d'abril de 1914. Als anys trenta, va publicar els primers dibuixos a les revistes Xut!, L'Esquitx, En Patufet, TBO, El Be Negre, Papitu i Lecturas. Després de la guerra va dirigir la revista Atalaya i el 1944 començava una reeixida col·laboració amb El Correo Catalán que es va allargar fins a la dècada de 1980. També va dibuixar a El Mundo Deportivo, Vida Deportiva, Barcelona Deportiva, Dicen, RB, Barça i Lean. El 1955 posà en marxa la revista d'humor Locus i el 1962 s'incorporà a La Vanguardia, on va publicar una vinyeta diària fins a 1984. Ha escrit diverses obres de teatre. L'any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.