En George Washington Crosby jeu al llit esperant la mort. Confinat a la sala d’estar i acompanyat dels seus familiars, comença a patir al·lucinacions. Veu com el pis de dalt li cau a sobre, amb l’armadura de pi inacabada i les canonades per connectar. Parracs d’abrics vells, capses de jocs de taula i de puzles oblidats, joguines trencades, bosses plenes de fotografies familiars, eines rovellades i mecanismes de llautó de rellotges antics. Restes de tota una vida. Amb la teulada ensorrada, apareix el cel blau. Els núvols s’aturen, es queden quiets un instant, i llavors també li cauen al cap en picat, seguits de les estrelles, fins que la negra nit el cobreix com si fos un sudari. Havia estat un rellotger metòdic i ara, alliberat de les restriccions habituals del temps i de la memòria, pot reconstruir el seu passat i reunir-se per fi amb el seu pare epilèptic, que menava un carro ambulant i feia una mica de tot per guanyar-se la vida. En aquest viatge de retorn a les meravelles i al dolor d’una infantesa pobra en una regió remota de Maine, George Washington Crosby recupera el món natural, alhora inspirador i amenaçador, que forma part d’ell. Corprenedora i lligada a la vida, Llauners és una meditació elegíaca sobre l’amor, la pèrdua i la bellesa ferotge de la natura.