Prenent com a referent la personalitat de Narcís Oller, l’autor ens proposa una reflexió des de l’escena sobre el fet d’escriure, centrat en els conflictes que enfronten la realitat amb la ficció, amb el romanticisme, amb l’idealisme i amb altres subterfugis literaris. Narcís Oller va ser un novellista que bevia directament de la realitat. Les seves novel·les i contes es basen en observacions directes del seu entorn. Però aquest entorn li va provocar no pocs problemes. El més important el va tenir amb Valls, la seva ciutat d’origen, on alguns sectors van trobar-se massa ben retratats. El text que proposem és un acarament de l’autor amb els seus personatges. Com un eco dels personatges sense autor de Pirandello, Narcís Oller es veu assaltat pels seus, cadascun amb la seva reivindicació específi ca. El conjunt configura una passejada per tota la producció narrativa d’Oller.