L’any 1935 Francesc Pujols diu que els bons artistes claven els ulls «com dos punys» a la realitat per esprémer-la com els raïms i extreure’n el vi de la vida. Aquesta metàfora acompanya tota la seva biografia i tota la seva obra i serveix per entendre el seu esforç com a poeta, com a crític d’art i com a pensador. Pujols vol aferrar-se a la realitat per embriagar-se i per espiritualitzar-la. Per viure-la sense perdre’n ni una gota. Per esprémer-la amb intensitat.