Aquest llibre no és ni vol ser una història en majúscules d'El Pati ni cap estudi científic i rigorós, sinó el relat de les vivències personals dels seus protagonistes. I, sobretot, un homenatge a tots els que hi van treballar a canvi de veure que la seva ciutat tenia una informació més objectiva i plural, amb un canal per opinar sense pèls a la llengua i des d'on donar veu als moviments socials. Però l'homenatge no va només per a aquests, per als que hi van treballar amb convicció sense cobrar ni un duro, sinó també per a tots els que hi han passat després. Perquè, com tots els periodistes saben, en aquesta professió, que no s'entén sense vocació, sempre es fa molt més del que estableix qualsevol contracte. Aquestes pàgines parlen d'una història que va començar com un somni, però en la qual molta gent hi va creure fermament, i que avui ja té més de 20 anys. El llibre explica des de les publicacions que van precedir El Pati i les primeres reunions per crear el setmanari fins a la professionalització, la vida social més enllà de la redacció, els acords amb El Punt o l'equip de redacció actual. A més, hi ha un capítol dedicat a les anècdotes (les que es poden explicar, és clar).